La bioconstrucció és la construcció que promou la vida. Treballa amb materials naturals i propers per a crear espais saludables. És una manera de construir, però pot ser molt més, pot ser una forma de viure de manera coherent amb la naturalesa, una presa de consciència del nostre entorn i una actitud de respecte cap al món on vivim i cap a tots els éssers que l’habiten.

Creiem en la bioconstrucció per un tema de salut, entesa com a un concepte global, la nostra, la de la nostra casa, la de l’entorn, la del planeta i la de les persones que hi participen.

Passem el 90% del nostre temps a l’interior dels edificis, la qualitat dels materials que els configurin influenciarà en la qualitat de la nostra vida i de la nostra salut.

Els materials naturals absorbeixen contaminants, no creen contaminació ambiental i generen espais confortables. Es te en compte la geobiologia, és tan important com construïm com el lloc on construïm. Entén l’habitatge com un organisme.

La OMS defineix salut com “estat de complert benestar físic, mental i social” i confort és allò que produeix benestar o absència de tot allò que pot constituir una molèstia. L’objectiu de la bioconstrucció és crear confort, benestar i salut.

Creiem en la bioconstrucció per un tema de qualitat, el nostre habitatge és la nostra tercera pell i l’hem de deixar transpirar. La construcció tradicional segella els edificis fent-los totalment estancs, actua com si portéssim sempre un impermeable, tant si plou com si fa calor. Els materials naturals són higroscòpics, faciliten l’intercanvi d’humitat entre l’interior i l’exterior permetent la transpiració i regulen la humitat interior per la seva capacitat d’absorbir i deixar anar vapor d’aigua. Un habitatge fet amb bioconstrucció es pot mantenir durant tot l’any al voltant d’una humitat relativa del 50%. Una humitat entre el 40-60% activa els mecanismes de la pell contra els microbis, redueix l’electricitat estàtica en les superfícies dels objectes, disminueix les olors i disminueix la vida de molts bacteris.

L’eficiència energètica dels edificis s’aconsegueix amb un disseny bioclimàtic, l’elecció dels equips i electrodomèstics adequats i un ús racional de l’energia. El disseny bioclimàtic aprofita al màxim les energies naturals i disponibles per augmentar el confort interior . Alguns materials naturals com la terra, tenen molta inèrcia tèrmica, altres com la palla, són molt aïllants. Es treballa amb els materials adequats per a cada façana segons la seva orientació, per cada paviment, perquè tinguin la capacitat d’emmagatzemar calor o d’aïllar, d’aquesta manera ajuden a mantenir les condicions òptimes a l’interior de l’habitatge amb la mínima despesa d’energia.

La bioconstrucció és ecològica. Es fan servir materials propers, abundants, que sovint estan en el mateix lloc de l’obra o aprop, es gasta molt poca energia per l’extracció i el transport.

Minimitzen en gran mesura els residus de la construcció, tant en el període de construir com en el de desconstruir. Els materials naturals es tornen a integrar a la naturalesa quan deixen de conformar un habitatge, cosa que evita residus per a les generacions futures. Gran part del parc d’habitatges actual serà residu quan s’acabi la seva vida útil.

Amb un manteniment adequat la vida útil d’un edifici de bioconstrucció és molt més llarga que un edifici costruit de manera tradicional.

La bioconstrucció permet l’auto-construcció i la participació en algunes fases del proces d’obra de les persones que hi viuran, inclús dels nens. És un apoderament sobre una necessitat bàsica i una certa independència del sistema. Ens dóna un coneixement del propi habitatge que no és possible en la construcció tradicional, un estalvi en la mà d’obra i la capacitat d’entendre i mantenir l’organisme en el que es viu.

La bioconstrucció és apta tant per obra nova com per reformes o rehabilitacions. En habitatges ja construïts és capaç de millorar les condicions tèrmiques, d’humitat, energètiques i de salubritat.

Els materials que s’empren en la bioconstrucció s’han usat des de fa milers d’anys (els de la construcció que ara es considera tradicional només des del segle XX), estan lliures de components nocius, eviten les pintures o aïllaments de porus tancat, els plastificats, els que retenen pols electrostàtica i els que emeten gasos tòxics. Són els més semblants a la nostra naturalesa, permeten una ressonància entre l’arquitectura i els seus habitants.

Cristina Casali (arquitecta especialista en bioconstrucció)